Enric Giné – Enregistrament de les cordes i el reforç de so

L’enregistrament i amplificació dels instruments de corda sempre ha estat, i segueix sent, un desafiament.

A diferència dels instruments elèctrics més comuns que en realitat van néixer amb l’amplificació (guitarra, baix, etc), els instruments de corda estenen les seves arrels a les albors de la música i han definit fortament la seva dinàmica, timbre, patrons de radiació i la personalitat total sobre un vast període de segles de tradició de la música acústica. Això significa que tant els músics com el públic tenen un concepte més definit de com aquests instruments han de sonar, cosa que pot ser tant útil com un obstacle. Al costat d’aquesta realitat, la recerca de la “puresa tonal” (és a dir, reduir al mínim la “sensació elèctrica” ​​de mala amplificació o gravació) sempre ha estat present. Moltes de les tècniques d’enregistrament i les tecnologies, dels micròfons als amplificadors, representen aquesta cerca.

Però, d’altra banda, amb l’arribada de nous llenguatges musicals i estètics, els instruments de corda estan ampliant lentament el seu abast i esdevenen molt elaborats o transformats, així convertint-se en disparadors de nous sons (sons sintetitzats i samplejats ). Això pot ser una sortida radical de l’estètica tradicional i per tant requereix de pastilles especialment dissenyades, micròfons de pinça i sensors.

En aquesta sessió tractarem de cobrir alguns d’aquests temes des de la nostra experiència personal en el camp de l’enregistrament de so i amplificació, referint-nos també a les experiències passades que s’han presentat a l’ESMUC.

 

Enric Giné és Enginyer Superior de Telecomunicacions Especialitzat en Imatge i So (Enginyeria La Salle), Grau Mitjà de Piano (Conservatori del Liceu, Barcelona) i Màster en Sound and Music Computing. Format en Tecnologies i Tècniques de l’enregistrament i en restauració sonora Gràcies a una beca al British Library Sound Archive (2009), combina la pràctica professional Amb la docència al Departament de Sonologia de l’ESMUC i al grau d’Enginyeria Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, aixi com en diversos seminaris Especialitzats.

És co-traductor tècnic del document IASA TC-04 i responsable de Tasso Laboratori de so (www.tasso.cat), laboratori especialitzat en tècniques de preservació, digitalització i restauració de documents sonors. En l’àmbit de la producció musical s’especialitza en els tasques propies del protocol de Gravació, edició i mescla de música clàssica, música tradicional i jazz (Katia & Marielle Labèque, Andrea Motis, Eulàlia Solé, Cor Jove Orfeó Català, Qvixote Quartet, Cobla Sant Jordi, EJP – Esmuc Jazz Project, entre d’altres).